No cal saber quina disciplina necessites. Comença per la persona que vols ajudar o pel tema que us preocupa, i t'expliquem què sol passar i qui de l'equip hi pot ajudar.
Sovint és l'escola o el pediatre qui ho comenta primer. O és una intuïció vostra que no marxa. No cal esperar a tenir-ho clar: una valoració a temps estalvia molts mesos de dubtes.
Parla poc per a la seva edat, o costa d'entendre'l
Li costa llegir, escriure o estar atent a classe
Rebequeries que no passen, inquietud, poca autonomia
Li molesten molt els sorolls, la roba o certs menjars
És una edat de canvis ràpids, i no sempre és fàcil distingir què és normal i què no. Tampoc és fàcil convèncer-los de venir. Per això la primera conversa sovint és amb vosaltres.
Ansietat, tristesa o canvis d'humor que duren setmanes
Quan apareixen oblits, problemes per parlar o per empassar, tota la família ho nota. Treballem amb la persona i també amb qui la cuida, i si moure's és difícil, venim a casa.
Problemes de memòria o d'atenció que van a més
Parlar o empassar costa després d'un ictus
Parkinson, Alzheimer o altres processos neurodegeneratius
Voleu mantenir l'autonomia a casa el màxim de temps
Mestres, EAP, CDIAP, pediatres, ortodoncistes, neuròlegs: si ens voleu derivar un cas, us posem fàcil la coordinació. Titulacions i números de col·legiat visibles, i informes que es poden fer servir.
Voleu derivar un alumne o un pacient
Necessiteu coordinació amb l'escola, l'EAP o el CDIAP
Busqueu un informe amb recomanacions aplicables a l'aula
Les consultes que més ens arriben. Els senyals són orientatius: cap llista substitueix una valoració, però ajuda a saber quan val la pena preguntar.
De 0 a 6 anys
Atenció precoç
Acompanyem infants de 0 a 6 anys amb un desenvolupament que preocupa: el llenguatge, el moviment, la relació o la conducta. Com abans es comença, més s'aprofita la plasticitat del cervell.
L'autisme és una manera diferent de percebre el món i de relacionar-s'hi. No és una malaltia que s'hagi de curar: s'entén i s'acompanya. Fem valoració en infants i adults, i suport en comunicació, regulació sensorial i autonomia.
Senyals que solen aparèixer
Interessos molt intensos i rutines que costa canviar
Sons, textures o llums que molesten molt
Costa entendre les normes socials que ningú explica
El TDAH afecta l'atenció, la impulsivitat i el nivell d'activitat, i sovint també l'organització. Una bona avaluació ajuda a entendre-ho i a posar suports a casa i a l'escola, a qualsevol edat.
Quan llegir, escriure o calcular costa molt més del que tocaria per l'edat, encara que l'infant s'hi esforci. No té res a veure amb la intel·ligència, i amb el suport adequat les coses canvien.
Pors, preocupacions, tristesa, rebequeries o problemes de conducta que fan patir la persona o la família. Són dels motius de consulta més habituals, i també dels que més milloren amb ajuda.
Després d'un ictus, un traumatisme cranioencefàlic o una cirurgia poden quedar dificultats per parlar, recordar, moure's o organitzar-se. La rehabilitació ajuda a recuperar el màxim d'autonomia possible.
La disfàgia és la dificultat per empassar aliments, líquids o saliva. Pot aparèixer després d'un ictus, en malalties neurodegeneratives o amb l'edat, i augmenta el risc d'ennuegar-se. Es pot valorar i tractar.
En les malalties neurodegeneratives, l'objectiu és mantenir la comunicació, la deglució, la memòria i l'autonomia el màxim de temps possible. I donar suport a qui cuida, que també ho necessita.